Quan arriba el moment en el qual s’ha de decidir anar a viure a una residència, o bé prendre la decisió d’ingressar un familiar en una residència, els familiars manifesten dubtes i en ocasions aflora el sentiment de culpa. Sentiments de tristesa, impotència, ràbia… dibuixen un escenari gens aclaridor sobre el que s’ha de fer.
El canvi en el concepte de residències per a persones grans
El concepte de què és viure en una residència per a persones grans ha anat canviant en aquests últims anys; actualment treballem per crear i afavorir un entorn agradable, on la persona gran es trobi en un espai confortable i amb llibertat per decidir.
Adaptar-se als canvis en la vellesa
Fer-se gran no és quelcom negatiu, comporta canvis en l’estil de vida i en la salut, motiu pel qual, les persones grans s’han d’anar adaptant a noves situacions i nous escenaris. Els familiars, quan han de prendre la decisió d’ingressar en una residència el seu pare o mare, viuen amb impotència i sentiment de culpa per no poder fer-se càrrec. I és en aquests moments on el patiment es fa més intens.
Canvis en les unitats familiars i la necessitat de centres especialitzats
Fa uns anys, quan les persones grans no podien viure soles a casa seva, passaven a viure amb els fills. Els canvis en les unitats familiars ens han obligat a redirigir aquestes cures a centres especialitzats. On el personal que hi treballa, està format i especialitzat en l’àrea de geriatria, i ofereixen una gran qualitat assistencial. Hem de pensar que una de les qüestions que es pal·lia en la residència, és el sentiment de solitud. Els nostres majors no es troben sols, conviuen amb altres persones de la mateixa edat, el que s’ha de traduir com un efecte positiu que reverteix en una millora de l’estat anímic.
Decisions personals i nivells de dependència
Cada vegada ens trobem amb més casos on la pròpia persona decideix que vol anar a viure a una residència, i també ens trobem, per altra banda, que quan hi ha patologia, ingressen amb uns nivells de dependència molt elevats on la persona no sap el lloc on està i li és difícil comprendre-ho. Malgrat aquestes situacions, es treballa per afavorir el benestar.
La situació idònia per a cada família
Quina és la situació més idònia? Difícil definir-la, ja que per a cada família arribarà el moment depenent d’un conjunt de factors, i el que recomanem és realitzar visites als centres de gent gran, per començar a conèixer com es viu i com es treballa. Preguntar tot el que hom vulgui sense deixar cap pregunta per respondre.
Recuperar la confiança en les residències
Les residències tenim una fita importantíssima que hem d’assolir en poc temps, i és recuperar la confiança que tan malmesa va quedar després de la pandèmia. La societat en general ens hauríem de fer moltes preguntes sobre què significa fer-se gran, els objectius que es poden tenir i assolir, com tractem als nostres majors, quins tipus d’ajuda necessiten…
Reflexions finals
Una vegada vam llegir a la premsa, que les societats actuals serien tractades així com tractessin als seus majors, i evidentment comparteixo i compartim aquesta idea.
Pensem que el desconeixement ens allunya i ens fa sentir por i inseguretat, d’una realitat que s’imposa cada vegada més. L’esperança de vida ja s’acosta als 90 anys, i els nostres majors tenen unes necessitats que s’han d’atendre i és en aquest moment on els centres de gent gran, ofereixen el suport i l’ajuda que la nostra societat necessita.
Pensament d’un sociòleg nord-americà: “que les societats actuals serien tractades així com tractessin als seus majors” … i evidentment comparteixo i compartim aquesta idea.