Tothom, més o menys, ha sentit a parlar de la Fisioteràpia o fins i tot ha hagut de passar per les mans d’un fisioterapeuta per algun motiu al llarg de la vida. Sempre coneguts com a simples “massatgistes”, però lluny de la realitat.
El 1990, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya va dictar que la Fisioteràpia constitueix una professió autònoma i amb identitat pròpia dins de l’àmbit sanitari, l’objectiu del qual és preservar, restablir i augmentar el nivell de salut dels ciutadans, amb la finalitat de millorar les condicions de vida de les persones i de la comunitat i específicament la prevenció, la promoció, el manteniment i la recuperació de la funcionalitat mitjançant qualsevol dels mitjans manuals, físics i químics al vostre abast.
La Fisioteràpia inclou un ampli ventall d’especialitats: neurologia, pediatria, traumatologia, reumatologia, esportiva, estètica…
Y entre totes ellas, també hi ha la FISIOTERAPIA en una residencia geriàtrica.
Qualsevol podria pensar que poc es pot treballar amb “els àvis” ja que tendim a veure’ls com a persones fràgils i vulnerables, però intentaré mostrar-vos com aquest camp inclou molt més del que podríeu imaginar al principi, i us asseguro que quan s’aconsegueixen èxits , per petits que siguin, amb aquest sector de la població és molt gratificant per al professional, però sobretot per als nostres residents, ja que els millora l’autoestima i augmenta l’autonomia, permetent portar una vida més satisfactòria.
Aleshores us preguntareu, per què serveix un Fisioterapeuta en una Residència de gent gran?
Com sabeu, l’envelliment és un procés natural que ens afecta a tots, tant en aspectes anatòmics com fisiològics, i que també pot influir a nivell sistèmic en major o menor mesura; això vol dir que, per comprendre aquest procés del cicle vital, l’hem d’abordar des d’una perspectiva global i multidisciplinar, ja que cada persona és diferent i comporta unes condicions i necessitats úniques.
Per això quan algú entra a viure a la Casa, es valora individualment la persona.
S’avalua i reavalua per mitjà d’escales de valoració validades per definir uns objectius reals, a curt, mitjà i/o llarg termini, i poder després comprovar si aquests objectius han estat aconseguits.
Per això, es dissenya un pla de tractament individualitzat segons les capacitats físiques, funcionals i cognitives de la persona. Sense oblidar la importància d’adaptar-lo en tot moment segons les necessitats i expectatives que la persona tingui, i el progrés o les complicacions que puguin sorgir en el procés de la seva rehabilitació.
Quins són els OBJECTIUS de la Fisioteràpia en una residència geriàtrica?
Com no pot ser d’una altra manera, l’objectiu que primer pot venir al capdavant quan penses en un fisioterapeuta és “em pot treure aquest dolor?”.
Per descomptat, el dolor és un dels signes/símptomes que més ens fa recordar de la nostra figura professional (fins que no dol no us recordeu que existim😉).
Per descomptat que és un dels nostres objectius per excel·lència: el fisioterapeuta realitza una exploració i valoració analítica i funcional per intentar reconèixer l’origen del dolor i poder buscar i aplicar els mitjans necessaris per disminuir-lo i corregir-lo.
Però això només és la punta de l’iceberg de la nostra figura.
A la geriatria, el ventall d’objectius és molt ampli, ja que com hem parlat anteriorment, les necessitats i el procés d’envelliment de cada persona és únic.
Depenent dels factors biològics (patologies, cirurgies, tractaments farmacològics, antecedents familiars de malalties…), la qualitat de vida, l’activitat física o laboral que la persona ha portat al llarg dels anys, el tipus d’alimentació, l’estrès i la salut emocional, així com les facilitats o les dificultats social-familiars, econòmiques i ambientals, poden determinar diferents formes d’envelliment, desencadenant una pèrdua d’autonomia que pot arribar a originar una veritable dependència.
Per tant, podem marcar objectius molt diversos, entre els quals destacarien:
- A nivell Preventiu: millorar la forma física de la persona gran, l’equilibri, les capacitats físiques de força muscular o resistència cardiovascular per, per exemple, prevenir les caigudes molt temudes i les seves probables, i de vegades greus, conseqüències.
- A nivell Rehabilitador: d’alteracions funcionals causades per patologies clíniques (infeccions respiratòries, d’orina, etc.) com també les produïdes per patologies agudes, com ara fractures, accidents cerebrovasculars (ictus), esquinços, dolors musculars per males postural… els quals poden ser tractats per la fisioterapeuta, per ajudar a disminuir el dolor, recuperar la força muscular, el rang articular, la propiocepció… al cap i a la fi, recuperar la funcionalitat més gran de la persona.
Aquí també s’inclourien els problemes que les malalties cròniques causen a la persona. El Parkinson, els diferents tipus de demències, les patologies vestibulars, osteoporosi, problemes vasculars, atàxies, patologies respiratòries… entre d’altres.
Cadascuna, i de vegades combinades en una mateixa persona, provoquen una simptomatologia que la fisioteràpia pot ajudar a rehabilitar i millorar, o simplement a mantenir perquè no empitjorin tan ràpid, segons les necessitats.
- Contribuir al manteniment i la millora de la mobilitat i de les funcions normals de la gent gran, impedint la pèrdua d’autonomia i aconseguint un màxim control del dolor i el patiment. Incentivant l’envelliment actiu, per evitar l’aparició de síndromes típiques en les persones grans com de fragilitat, d’immobilitat, de desadaptació psicomotriu o de sedentarisme, que poden comportar convertir la persona en dependent, limitant greument la seva funcionalitat.
- Per mantenir la funcionalitat i la major mobilitat i desplaçament de la persona, de vegades cal facilitar-li el suport d’un ajut tècnic.
Per això, i juntament amb la terapeuta ocupacional, es valora i es facilita l’ajuda que millor s’adapti a la persona, realitzant un entrenament i seguiment de l’ús d’aquesta per comprovar si cobreix les necessitats de l’usuari.
- Pal·liatiu. Quan alguna malaltia avança, des de la fisioteràpia intentem fer un abordatge per limitar l’impacte dels símptomes que pugui patir, per millorar la salut psicològica i la qualitat de vida. Prevenint la pèrdua de mobilitat, les deformitats posturals per l’encamament, la rigidesa i els dolors musculars, les complicacions respiratòries o els edemes de membres inferiors, entre d’altres.
Però també es fa una actuació de manera indirecta cap al resident, ja que cal la involucració i el treball coordinat amb la resta de personal de la casa, participant de les reunions interdisciplinàries.
Mantenint una comunicació contínua amb els altres treballadors de les incidències que el fisioterapeuta es pot trobar.
A més, de donar consells pràctics al personal per instruir-los en la manera més recomanada de mobilitzar o donar suport a la persona gran, perquè aquesta mantingui la seva autonomia i evitar així la dependència; i alhora prevenir possibles lesions per sobrecàrregues que pugui patir el treballador, realitzant una tasca pedagògica sobre la seva higiene postural.
En resum, el fisioterapeuta en una residència geriàtrica procurarà una assistència continuada en un marc temporal de llarga estada, amb la funció principal de prevenir i tractar lesions o patologies pròpies de la edat, ajudant a restaurar la mobilitat, reduint el dolor, millorant l’equilibri i la confiança i potenciant l’autonomia, des d’un punt de vista proper i de confiança, per facilitar l’adaptació i el benestar de la persona a casa seva.